Vés al contingut

desacordar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /də.zə.kurˈda/
balear /də.zə.koɾˈða/, /də.zə.kurˈða/
Occidental: nord-occidental /de.za.korˈða/
valencià /de.za.koɾˈðaɾ/, /de.za.koɾˈða/

Verb

[modifica]

desacordar trans.

  1. Fer estar en desacord.
    «Quant desacorden les flors y espines e creu molt fexuga ab rams tan florits.» (Rafael Ferreres, Antología de la literatura valenciana: Siglos XIV y XV, 1981)
  2. (pronominal) Estar en desacord, no avenir-se.
    «El fet que es desacordin escoles i tendències estètiques no pressuposa una autonomia tan clara com per a no correspondre's mútuament com la cara i la creu d'una mateixa medalla.» (Francesc Serra, L'aventura de l'art contemporani, 1953)

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: desacordo, desacorda, desacordem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

[modifica]

Antònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]