Vés al contingut

desacatar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /də.zə.kəˈta/
Occidental: nord-occidental /de.za.kaˈta/
valencià /de.za.kaˈtaɾ/, /de.za.kaˈta/

Verb

[modifica]

desacatar trans.

  1. Desobeir la autoritat.
    «Perquè és l'ocasió propícia per tafanejar, per transgredir l'impropi, per desacatar allò prohibit.»
    Pepa Penadés, La memòria del gessamí, 2012

Conjugació

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /de.sa.kaˈtaɾ/
Americà: alt /de.sa.k(a)ˈtaɾ/, baix /de.sa.kaˈtaɾ/

Verb

[modifica]

desacatar trans. (present desacato, passat desacaté, futur desacataré)

  1. desacatar

Conjugació

[modifica]

Derivats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre desacatar