desésser

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/dəˈze.sə/
Occidental:	nord-occidental /deˈze.se/
	valencià /deˈze.seɾ/, /deˈze.se/

• Etimologia: Del prefix des- i ésser.

Verb

desésser intr.

1. (només en infinitiu) Deixar d’ésser.

Traduccions

Traduccions

• Basc: zendu ^(eu)
• Castellà: dejar de ser ^(es)
• Francès: [[#fr|]] ^(fr)
• Italià: [[#it|]] ^(it)

Nom

desésser m. ‎(plural deséssers)

1. inexistència, no-res

Traduccions

Traduccions

• Castellà: no ser ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: des·és·ser (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot