desésser

Català

• Pronúncia:

Oriental: /dəˈze.sə/

Occidental: nord-occidental /deˈze.se/, valencià /deˈze.seɾ/

• Etimologia: Del prefix des- i ésser.

Verb

des·és·ser intr.

1. (només en infinitiu) Deixar d’ésser.

Traduccions

Traduccions: desésser

• Basc: zendu ^(eu)
• Castellà: dejar de ser ^(es)

• Francès: [[#fr|]] ^(fr)
• Italià: [[#it|]] ^(it)

Nom

des·és·ser m. ‎(plural deséssers)

1. inexistència, no-res

Traduccions

Traduccions: desésser

• Castellà: no ser ^(es)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot