derivació

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /də.ɾi.βə.siˈo/, balear /də.ɾi.və.siˈo/
Occidental:	nord-occidental /de.ɾi.βa.siˈo/
	valencià /de.ɾi.va.siˈo/, /de.ɾi.βa.siˈo/

• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí derivatio, segle XIX.

Nom

derivació f. ‎(plural derivacions)

1. Acte o efecte de derivar.
2. (lingüística) Procés de formació d’una nova paraula, normalment afegint un o més afixos a un lexema.

Compostos i expressions

• derivació impròpia o derivació zero: en gramàtica, conversió.
• derivació pròpia: en gramàtica, aquella que es fa afegint afixos a l'arrel.

Relacionats

• (lingüística) flexió

Traduccions

Procés de formació d’una nova paraula

• Anglès: derivation ^(en)
• Castellà: derivación ^(es) f.
• Francès: dérivation ^(fr) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: de·ri·va·ci·ó (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot