demani

Potser volíeu: demaní

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dəˈma.ni/, occidental /deˈma.ni/
• Rimes: -ani

Verb

demani

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de demanar

   Forma septentrional: [jo] demano, demane, deman o demani.

2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb demanar

   [Que jo] demani o demane.

3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb demanar

   [Que ell/ella/vostè] demani o demane.

4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb demanar

   Demani o demane [ell/ella/vostè].

Interjecció

demani

1. Expressió que indica i substitueix una enumeració molt llarga o diversa

Sinònims

• Segons el registre utilitzat: demana! (de tu), demaneu! (de vós).

Miscel·lània

• Síl·labes: de·ma·ni (3)
• Heterograma de 6 lletres (adeimn)
• Anagrames: amiden, dimane, medina, Medina