delicia

Potser volíeu: delícia

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /deːˈlɪ.kɪ.a/
• Etimologia: Del prefix de- i el terme laciō ‎(«seduir, atreure»), que també va donar el verb poc freqüent dēliciō. El sentit comú a totes les accepcions és «unir, aplegar», sigui elements arquitectònics, l'aigua o les persones.

Nom

dēlicia f. ‎(genitiu dēliciae)

1. cantonada
2. canaló, desguàs
3. plaer, delit, joia, amor

   Et Critias mea delicia est.—(traducció:«I Critias és el meu amor.»)

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	dēlicia	dēliciae
Vocatiu	dēlicia	dēliciae
Acusatiu	dēliciam	dēliciās
Genitiu	dēliciae	dēliciārum
Datiu	dēliciae	dēliciīs
Ablatiu	dēliciā	dēliciīs

Derivats

• deliciae