delicia

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: delícia


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /deːˈlɪ.kɪ.a/
  • Etimologia: Del prefix de- i el terme laciō ‎(«seduir, atreure»), que també va donar el verb poc freqüent dēliciō. El sentit comú a totes les accepcions és «unir, aplegar», ja sigui elements arquitectònics, l'aigua o les persones.

Nom-1[modifica]

dēlicia f. ‎(genitiu dēliciae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu dēlicia dēliciae
Vocatiu dēlicia dēliciae
Acusatiu dēliciam dēliciās
Genitiu dēliciae dēliciārum
Datiu dēliciae dēliciīs
Ablatiu dēliciā dēliciīs
  1. cantonada
  2. canaló, desguàs
  3. plaer, delit, joia, amor
    Et Critias mea delicia est.—(traducció:«I Critias és el meu amor.»)

Derivats[modifica]