deixatar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /də.ʃəˈta/
Occidental:  nord-occidental /dej.ʃaˈta/
valencià /dej.ʃaˈtaɾ/, /de.ʃaˈtaɾ/

Verb[modifica]

deixatar trans., pron. ‎(pronominal deixatar-se)

  1. Barrejar un sòlid i un líquid fins a fusionar-se.
    «Una alternativa excel·lent, com vèiem, és escórrer el brou, deixant-ne una mica per deixatar un morter d'allioli, que es tira dins de l'olla i es sacseja fins que quedi una salsa unida i untuosa.» ([1])

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: dei·xa·tar (3)
  • Anagrama: extradia

Vegeu també[modifica]

  1. Jaume Fàbrega, El gust d'un poble: els plats més famosos de la cuina catalana: de Verdaguer a Gaudí: el naixement d'una cuina, Cossetània Edicions, 2002, pàgina 207