degú

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català medieval
[modifica]

Adjectiu[modifica]

degú ‎(plural deguns, femení deguna)

  1. ningun, cap
    «E vull ésser feta dita mia sepultura tant simplament com fer se puga, sens pompa ni brogit degú» (Dalfina Roís de Corella, Documentació Corella 265, 1504)

Pronom[modifica]

degú

  1. ningú
    «Al cor, no copdiciant res de degú; en la boqua, no parlar mal de degú» (Sant Vicent Ferrer, Sermons, I, 1410)

Vegeu també[modifica]