degú
Català antic[modifica]
- Etimologia: De negú.
Adjectiu[modifica]
degú (plural deguns, femení deguna)
- ningun, cap
- «E vull ésser feta dita mia sepultura tant simplament com fer se puga, sens pompa ni brogit degú» (Dalfina Roís de Corella, Documentació Corella 265, 1504)
Pronom[modifica]
degú
- ningú
- «Al cor, no copdiciant res de degú; en la boqua, no parlar mal de degú» (Sant Vicent Ferrer, Sermons, I, 1410)