defugíreu

De Viccionari
Potser volíeu: defugireu


Català
[modifica]

Oriental:  /də.fuˈʒi.ɾəw/
Occidental:  nord-occidental /de.fuˈʒi.ɾew/, valencià /de.fuˈd͡ʒi.ɾew/

Verb[modifica]

defugíreu

  1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de defugir
  2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb defugir

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: de·fu·gí·reu (4)