defugíreu

Potser volíeu: defugireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/də.fuˈʒi.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /de.fuˈʒi.ɾew/, valencià /de.fuˈd͡ʒi.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

defugíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de defugir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb defugir.

Variants

• [2] defugiguésseu, defugiguéreu, defugíssiu, defugísseu

Miscel·lània

• Síl·labes: de·fu·gí·reu (4)