decupliquegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /de.ku.pɫi.keˈɣes/

Verb

decupliquegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb decuplicar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] decupliqués, decuplicàs o decuplicara.

Miscel·lània

• Síl·labes: de·cu·pli·que·gués (5)