decuplico
Aparença
Potser volíeu: decuplicò
Català
[modifica]Verb
[modifica]decuplico
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de decuplicar.
- [Jo] decuplico, decuplique, decuplic o decupliqui.
- Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb decuplicar.
- [Que jo] decuplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] decupliqui o decuplique.
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb decuplicar.
- [Que ell/ella/vostè] decuplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] decupliqui o decuplique.
Castellà
[modifica]- Pronúncia(i):
- Peninsular: /de.kuˈpli.ko/
- Americà: alt /de.kuˈpli.k(o)/, baix /de.kuˈpli.ko/
- Rimes: -iko
Verb
[modifica]decuplico
- primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb decuplicar
Italià
[modifica]Verb
[modifica]decuplico
- primera persona singular (io) del present d'indicatiu de decuplicare