Vés al contingut

decuplico

De Viccionari
Potser volíeu: decuplicò

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /də.kuˈpɫi.ku/, occidental /de.kuˈpɫi.ko/
  • Rimes: -iko

Verb

[modifica]

decuplico

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de decuplicar.
    [Jo] decuplico, decuplique, decuplic o decupliqui.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb decuplicar.
    [Que jo] decuplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] decupliqui o decuplique.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb decuplicar.
    [Que ell/ella/vostè] decuplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] decupliqui o decuplique.

Castellà

[modifica]
Peninsular: /de.kuˈpli.ko/
Americà: alt /de.kuˈpli.k(o)/, baix /de.kuˈpli.ko/

Verb

[modifica]

decuplico

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb decuplicar

Italià

[modifica]

Verb

[modifica]

decuplico

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de decuplicare