decapitar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /də.kə.piˈta/
Occidental:  nord-occidental /de.ka.piˈta/
valencià /de.ka.piˈtaɾ/, /de.ka.piˈta/

Verb[modifica]

decapitar trans.

  1. Deixar sense cap (desmuntant, arrencant o tallant) un robot, persona, animal o ninot, especialment les persones.
  2. Metafòricament i per extensió, separar o desencaixar de l'objecte a què pertany una part prominent i important.
    Aquella canonada ha decapitat un tanc.
  3. Metafòricament i per extensió, eliminar o desarticular la cúpula d'una organització.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: de·ca·pi·tar (4)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /de.ka.piˈtaɾ/
Americà: alt /de.ka.p(i)ˈtaɾ/, baix /de.ka.piˈtaɾ/

Verb[modifica]

decapitar trans. ‎(present decapito, passat decapité, futur decapitaré)

  1. decapitar

Conjugació[modifica]

Relacionats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre decapitar