Vés al contingut

decalvar

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  central /də.kəɫˈβa/, balear /də.kəɫˈva/
Occidental:  nord-occidental /de.kaɫˈβa/
valencià /de.kaɫˈvaɾ/, /de.kaɫˈβa/

Verb[modifica]

decalvar trans.

  1. Eliminar cabells del cap ja sigui per afaitat o per mitjans químics.

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: de·cal·var (3)

Vegeu també[modifica]

Castellà[modifica]

Peninsular: \de.kalˈβaɾ\
Americà: alt \de.k(a)lˈβaɾ\, baix \de.kalˈβaɾ\

Verb[modifica]

decalvar ‎(present decalvo, passat decalvé, futur decalvaré)

  1. conglobar
    «No era licito el condenar à muerte, ni decalvar, ni mutilar, ni cegar; pero si el encerrar en monasterios.» (Joan Francesc de Masdéu, Historia critica de España y de la cultura española, 1794, p. 336)
    No era lícit condemnar a mort, ni decalvar, ni mutilar, ni cegar, però si tancar en monestirs.

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: de·cal·var (3)

Vegeu també[modifica]