decalvar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /də.kəɫˈβa/, balear /də.kəɫˈva/
Occidental:	nord-occidental /de.kaɫˈβa/
	valencià /de.kaɫˈvaɾ/, /de.kaɫˈβa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del llatí dēcalvāre.

Verb

decalvar trans.

1. Eliminar cabells del cap ja sigui per afaitat o per mitjans químics.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	decalvar			haver decalvat
Gerundi	decalvant			havent decalvat
Participis	decalvat, decalvada, decalvats, decalvades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	decalvo	decalves	decalva	decalvem	decalveu	decalven
	decalve						val
	decalvi						sept
	decalv				decalvau		bal, alg
				decalvam			bal
Imperfet	decalvava	decalvaves	decalvava	decalvàvem	decalvàveu	decalvaven
Passat simple	decalví	decalvares	decalvà	decalvàrem	decalvàreu	decalvaren	v.cent, eiv
Futur	decalvaré	decalvaràs	decalvarà	decalvarem	decalvareu	decalvaran
Condicional	decalvaria	decalvaries	decalvaria	decalvaríem	decalvaríeu	decalvarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	decalvi	decalvis	decalvi	decalvem	decalveu	decalvin
	decalve	decalves	decalve			decalven	occ
Imperfet	decalvés	decalvessis	decalvés	decalvéssim	decalvéssiu	decalvessin
		decalvesses		decalvéssem	decalvésseu	decalvessen
	decalvàs	decalvassis	decalvàs	decalvàssim	decalvàssiu	decalvassin	bal
		decalvasses		decalvàssem	decalvàsseu	decalvassen	nota 1
	decalvara	decalvares	decalvara	decalvàrem	decalvàreu	decalvaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		decalva	decalvi	decalvem	decalveu	decalvin
					decalvau		bal, alg
			decalve			decalven	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... decalvat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... decalvar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... decalvat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... decalvat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... decalvat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... decalvat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... decalvar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... decalvat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... decalvat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... decalvat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					decalvàvets		ant
	decalvavi			decalvàvom	decalvavo
	decalvaia	decalvaies	decalvaia	decalvàiem	decalvàieu	decalvaien	n-occ
Condicional	decalvariva	decalvarives	decalvariva	decalvarívem	decalvaríveu	decalvariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	decalv	decalvs	decalv				ant
	decalvo	decalvos	decalvo	decalveguem	decalvegueu		n-occ
Imperfet	decalvessi		decalvessi				sept, alg
	decalvessa						cent, n-occ
	decalveguessa	decalveguesses	decalvegués	decalveguéssom	decalveguéssou	decalveguessen	n-occ

Traduccions

Traduccions

• Castellà: decalvar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: de·cal·var (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \de.kalˈβaɾ\

Americà: alt \de.k(a)lˈβaɾ\, baix \de.kalˈβaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí dēcalvāre.

Verb

decalvar ‎(present decalvo, passat decalvé, futur decalvaré)

1. conglobar

   «No era licito el condenar à muerte, ni decalvar, ni mutilar, ni cegar; pero si el encerrar en monasterios.» (Joan Francesc de Masdéu, Historia critica de España y de la cultura española, 1794, p. 336)

   No era lícit condemnar a mort, ni decalvar, ni mutilar, ni cegar, però si tancar en monestirs.

Conjugació

Segona conjugació -er

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		decalver			haber decalvido
Gerundi		decalviendo			habiendo decalvido
Participi		decalvido
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	decalvo	decalves decalvés	decalve	decalvemos	decalvéis	decalven
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	decalvía	decalvías	decalvía	decalvíamos	decalvíais	decalvían
	Pretérito perfecto simple (Pretèrit indefinit)	decalví	decalviste	decalvió	decalvimos	decalvisteis	decalvieron
	Futuro simple (Futur)	decalveré	decalverás	decalverá	decalveremos	decalveréis	decalverán
	Condicional simple (Condicional)	decalvería	decalverías	decalvería	decalveríamos	decalveríais	decalverían
Temps compostos	Pretérito perfecto (Pretèrit perfet)	he decalvido	has decalvido	ha decalvido	hemos decalvido	habéis decalvido	han decalvido
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	había decalvido	habías decalvido	había decalvido	habíamos decalvido	habíais decalvido	habían decalvido
	Pretérito anterior (Pretèrit anterior)	hube decalvido	hubiste decalvido	hubo decalvido	hubimos decalvido	hubisteis decalvido	hubieron decalvido
	Futuro perfecto (Futur perfet)	habré decalvido	habrás decalvido	habrá decalvido	habremos decalvido	habréis decalvido	habrán decalvido
	Condicional perfecto (Condicional perfet)	habría decalvido	habrías decalvido	habría decalvido	habríamos decalvido	habríais decalvido	habrían decalvido
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	decalva	decalvas decalvás	decalva	decalvamos	decalváis	decalvan
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	decalviera o	decalvieras o	decalviera o	decalviéramos o	decalvierais o	decalvieran o
		decalviese	decalvieses	decalviese	decalviésemos	decalvieseis	decalviesen
	Futuro (Futur)	decalviere	decalvieres	decalviere	decalviéremos	decalviereis	decalvieren
Temps compostos	Pretérito perfecto (Pretèrit perfet)	haya decalvido	hayas decalvido	haya decalvido	hayamos decalvido	hayáis decalvido	hayan decalvido
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera decalvido o	hubieras decalvido o	hubiera decalvido o	hubiéramos decalvido o	hubierais decalvido o	hubieran decalvido o
		hubiese decalvido	hubieses decalvido	hubiese decalvido	hubiésemos decalvido	hubieseis decalvido	hubiesen decalvido
	Futuro (Futur perfet)	hubiere decalvido	hubieres decalvido	hubiere decalvido	hubiéremos decalvido	hubiereis decalvido	hubieren decalvido
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			decalve decalvé	decalva	decalvamos	decalved	decalvan

Miscel·lània

• Síl·labes: de·cal·var (3)