de meravella
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /də .mə.ɾəˈβɛ.ʎə/ balear /də .mə.ɾəˈvə.jə/, /də .mə.ɾəˈvɛ.jə/ Occidental: nord-occidental /de .me.ɾaˈβe.ʎa/ valencià /de .me.ɾaˈve.ʎa/, /de .me.ɾaˈβe.ʎa/
- Etimologia: Del sentit literal, segle XX.
Adverbi[modifica]
- meravellosament, excel·lentment
- «De vegades hi feia jo de porter. Eren una mica bèsties jugant, i jo els vaig prendre por. Hi havia qui xutava de meravella: jo ho deixava córrer. Quan es cansaven de jugar, paraven i s’asseien a xafardejar. Comentaven els jocs, discutien, es barallaven, arribaven a les mans, però no va passar mai res d’irreparable.» (Rafael Ventura Melià, Àmbit perdurable, pàg. 83, 1981)
Variants[modifica]
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
- Castellà: de maravilla (es)
Vegeu també[modifica]
- Obres de referència: DSFF