d'

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: d

Català[modifica]

Preposició[modifica]

d'

  1. Forma apostrofada de la preposició de.[1][2][3]

Notes d'ús[modifica]

  • Cal utilitzar obligatòriament la forma apostrofada davant de vocal o davant de la h, llevat de les següents excepcions:
    La vocal té un so semivocàlic (quan fa diftong).
    Exemples: un rellotge d'Àustria, un pastís de iogurt.
    Quan es tracta d'una "H" amb so consonant. Aquest so és propi de mots manllevats.
    Exemple 1: D'històries com aquestes n'hi ha moltes! - La "H" és muda i per tant s'apostrofa.
    Exemple 2: Ve de Hawaii. - La "H" té un so consonant i per tant no s'apostrofa.
    Quan es fa una citació gramatical:[4]
    Exemple: el gerundi de "avançar" és "avançant".
  • També s'utilitza la forma apostrofada davant símbols i sigles o altres abreviacions, independentment de com s'escriuen, si en pronunciar-les aquestes també tenen un so inicial de vocal.
    Exemples: una emissora d'FM, un diàmetre d'11 mm

Referències[modifica]

  1. Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre d'
  2. Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre d'
  3. Per a més informació cerqueu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear
  4. Per més informació vegeu l'entrada a la gramàtica de l'IEC