dèspota

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈdɛs.pu.tə/
	balear /ˈdɛs.po.tə/, /ˈdɛs.pu.tə/
Occidental:	/ˈdɛs.po.ta/

• Etimologia: Del castellà déspota, del francès despote, del grec antic δεσπότης ‎(despótēs, «amo»), segle XIX.

Nom

dèspota m. f. ‎(plural dèspotes)

1. (històric) Sobirà absolut, especialment en l’àmbit de l’antic imperi bizantí.
2. Persona que utilitza la seva autoritat de manera arbitrària, injusta, tirànica.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: despot ^(en)
• Castellà: déspota ^(es) m. f.
• Francès: despote ^(fr) m. f.

Miscel·lània

• Síl·labes: dès·po·ta (3)
• Heterograma de 7 lletres (adeopst)
• Anagrames: adoptes, adoptés, optades, potades, topades

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• La paraula del dia, 03/02/2022, AVL.