d'esquitllada

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /dəs.kiʎˈʎa.ðə/, balear /dəs.kiˈʎa.ðə/
Occidental: nord-occidental /des.kiʎˈʎa.ða/, valencià /des.kiˈʎa.ða/

Adverbi[modifica]

d'esquitllada

  1. lliscant, esquitllant-se
    «Sos últims raigs, d’esquitllada ara en la balma, entran á turbar la calma del home sant.» (Ignasi Corrons, Joan Garí, l'hermitá de Montserrat, 1868)
  2. dissimuladament, esquitllant-se
    «La torno a cridar, i aleshores aixeca una mica el cap i em mira d’esquitllada, però segueix amb més afany el seu treball.» (Joan Lluís, El meu Pallars: El Pallars Sobirà, 1967)
  3. incidentalment, de passada
    «La dictadura del general Franco, a causa de l’edat, em va agafar d’esquitllada, malgrat sí que vaig anar a quatre manifestacions.» (Marta Alós, Brahim Yabbed, Entre imams i capellans, 2010, ISBN 9788499750217)

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC