cunç

De Viccionari


Català antic
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí comptus ‎(«adornat»).

Nom[modifica]

cunç m. ‎(plural cunç)

  1. bon arranjament, polidesa
    «Vos dehim e manam, sots pena de la ira e indignació del senyor rey e nostra, que decontinent metats en cunç la força vella de la ciutat de Gerona de guisa que no y falliga res.» (Lletres reials a la ciutat de Girona, 1367)

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]