culota

Potser volíeu: culotà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kuˈɫɔ.tə/
Occidental:	nord-occidental /kuˈɫɔ.ta/
	valencià /kuˈɫɔ.ta/, /kuˈɫɔ.tɔ/

• Rimes: -ɔta

Verb

culota

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de culotar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb culotar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·lo·ta (3)
• Heterograma de 6 lletres (aclotu)
• Anagrames: locaut, oculta, ocultà