crumullir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kɾu.muˈʎi/
Occidental:	nord-occidental /kɾu.muˈʎi/
	valencià /kɾu.muˈʎiɾ/, /kɾu.muˈʎi/

• Rimes: -i(ɾ)

Verb

crumullir trans.

1. (arcaisme) Acaramullar, abarrotar, omplir, reblir.

Miscel·lània

• Síl·labes: cru·mu·llir (3)
• Anagrama: curmullir

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.