cruixir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /kɾuˈʃi/
Occidental: nord-occidental /kɾujˈʃi/, valencià /kɾujˈʃiɾ/, /kɾuˈʃiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: cruixí
  • Etimologia: Segurament d'origen onomatopeic, segle XIII.

Verb[modifica]

crui·xir intr., trans.

  1. Fer quelcom un soroll, en trencar-se o fregar amb alguna cosa, que és la suma de petits sorolls ràpids i secs.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: cruixo, cruix, cruixim

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]