cruiava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kɾuˈja.βə/, balear /kɾuˈja.və/
Occidental:	nord-occidental /kɾuˈja.βa/
	valencià /kɾuˈja.va/, /kɾuˈja.βa/

• Rimes: -ava

Verb

cruiava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de cruiar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de cruiar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cru·ia·va (3)
• Anagrames: cauriva, ucariva