cribar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /kɾiˈβa/
Occidental: nord-occidental /kɾiˈβa/, valencià /kɾiˈβaɾ/

Verb[modifica]

cribar trans.

  1. forma alternativa de cribrar
    «En la pràctica, l’ús espontani ja ho fa, ja diu cribatge i cribar i no pas cribratge i cribrar. I l’ésAdir ens diu amb molt bon criteri: “Pronunciació: és habitual i admissible ometre la segona erra”.» (Albert Pla Nualart, Ara Llegim, setembre 2020)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: cribo, criba, cribem

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \kɾiˈβaɾ\
Americà: alt /k(ɾi)ˈbaɾ/, baix \kɾiˈβaɾ\

Verb[modifica]

cribar trans. ‎(present cribo, passat cribé, futur cribaré)

  1. garbellar
  2. cribrar

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cri·bar (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cribar