Vés al contingut

cribar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /kɾiˈβa/
Occidental:  nord-occidental /kɾiˈβa/
valencià /kɾiˈbaɾ/, /kɾiˈβa/

Verb

[modifica]

cribar trans.

  1. Forma alternativa de cribrar.
    «En la pràctica, l’ús espontani ja ho fa, ja diu cribatge i cribar i no pas cribratge i cribrar. I l’ésAdir ens diu amb molt bon criteri: “Pronunciació: és habitual i admissible ometre la segona erra”.» (Albert Pla Nualart, Ara Llegim, setembre 2020)

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: cribo, criba, cribem

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: \kɾiˈβaɾ\
Americà: alt /k(ɾi)ˈbaɾ/, baix \kɾiˈβaɾ\

Verb

[modifica]

cribar trans. ‎(present cribo, passat cribé, futur cribaré)

  1. garbellar
  2. cribrar

Conjugació

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: cri·bar (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cribar