covo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom)

Oriental:	central /ˈkɔ.βu/
	balear /ˈkɔ.vo/, /ˈkɔ.vu/
Occidental:	nord-occidental /ˈkɔ.βo/
	valencià /ˈkɔ.vo/, /ˈkɔ.βo/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb)

Oriental:	central /ˈko.βu/, /ˈkɔ.βu/
Occidental:	nord-occidental /ˈko.βo/, /ˈkɔ.βo/
	valencià /ˈko.vo/, /ˈkɔ.βo/

• Etimologia: Variant de cove.

Nom

covo m. ‎(plural covos)

1. (dialectal septentrional, mallorquí i menorquí) Forma alternativa de cove.

Verb

covo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de covar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb covar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb covar.

Variants

• [1] cou, cove, covi, cov
• [2,3] covi, cove

Miscel·lània

• Síl·labes: co·vo (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB