costaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kusˈta.ɾən/
	balear /kosˈta.ɾən/, /kusˈta.ɾən/
Occidental:	/kosˈta.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

costaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de costar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb costar.

Variants

• [2] costeguessen, costessin, costessen, costassin, costassen

Miscel·lània

• Síl·labes: cos·ta·ren (3)
• Heterograma de 8 lletres (acenorst)
• Anagrames: canteros, cantores, conreats, constaré, contares, costaner, cotnares, encrosta, encrostà, enrocats, enroscat, necrosat, recontàs, sortenca, toscaren, trescano