corva

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈkɔr.bə/, balear /ˈkɔɾ.və/
Occidental:	nord-occidental /ˈkɔr.βa/
	valencià /ˈkɔɾ.va/, /ˈkɔɾ.βɔ/

Nom

corva f. ‎(plural corves)

1. (arcaisme) Forma alternativa de corba.

Miscel·lània

• Síl·labes: cor·va (2)
• Anagrama: covar

Vegeu també

• corva. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈkoɾ.βa\
• Rimes: -oɾba
• Etimologia:

De l'adjectiu corvo [1-2].

Forma del verb corvar [3].

Adjectiu

corva f. ‎(plural corvas)

1. forma femenina de corvo

Nom

corva f. ‎(plural corvas)

1. sofraja (part oposada al genoll)

Verb

corva

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb corvar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb corvar

Variants

• [2]: (voseo) corvá

Miscel·lània

• Síl·labes: cor·va (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre corva