corrua

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /kuˈru.ə/, occidental /koˈru.a/
  • Rimes: -ua
  • Etimologia: Podria ser una alteració del mot pirinenc carrua, o bé derivat de córrer.

Nom[modifica]

corrua f. ‎(plural corrues)

  1. Filera llarga d'un tipus, per exemple: persones o animals o cotxes, etc.
    «Els qui cada diumenge, muntats en automòbils, / passen formant corrua per la carretera» (Miquel Martí i Pol, Vint-i-set poemes en tres temps)

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cor·ru·a (3)
  • Anagrama: courar

Vegeu també[modifica]