corretger

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.rəˈd͡ʒe/
	balear /ko.rəˈd͡ʒe/, /ku.rəˈd͡ʒe/
Occidental:	nord-occidental /ko.reˈd͡ʒe/, valencià /ko.reˈd͡ʒeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De corretja i el sufix -er, segle XV.

Nom

corretger m. ‎(plural corretgers, femení corretgera)

1. Persona que es dedica a elaborar o vendre corretges.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: correero ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: cor·ret·ger (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB