correctus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔrˈrɛk.tʊs/
• Etimologia: Del verb corrigō.

Adjectiu

correctus m., correcta f., correctum n. ‎(comparatiu correctior, superlatiu correctissimus)

1. correcte

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	correctus	correcta	correctum		correctī	correctae	correcta
Vocatiu	correcte	correcta	correctum		correctī	correctae	correcta
Acusatiu	correctum	correctam	correctum		correctōs	correctās	correcta
Genitiu	correctī	correctae	correctī		correctōrum	correctārum	correctōrum
Datiu	correctō	correctae	correctō		correctīs
Ablatiu	correctō	correctā	correctō		correctīs