corporō (1a present?), corporās (2a present), corporāre (infinitiu), corporāvī (perfet), corporātum (supí)
- matar, convertir en cos sense vida
«corporare est interficere et quasi corpus solum sine animā relinquere» ([1])- Convertir en cos es matar i, per dir-ho d'alguna manera, deixar el cos sol sense l'ànima.
- incloure un cos
«semen tempore ipso animatur corporaturque» ([2])- la llavor conté vida i alhora un cos
