copulatiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.pu.ɫəˈtiw/
	balear /ko.pu.ɫəˈtiw/, /ku.pu.ɫəˈtiw/
Occidental:	/ko.pu.ɫaˈtiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí copulativus.

Adjectiu

copulatiu m. ‎(femení copulativa, plural masculí copulatius, plural femení copulatives)

1. Referit a la còpula.
2. Element que fa d'unió entre dos mots o sintagmes sumant els seus significats.
3. Tipus de verb que uneix el subjecte amb el predicat nominal (verbs ser, estar, semblar).

Traduccions

Element que fa d'unió entre dos mots o sintagmes

• Castellà: copulativo ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·pu·la·tiu (4)