copel·la

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈpɛɫ.ɫə/, /kuˈpɛ.ɫə/
	balear /koˈpɛɫ.ɫə/, /kuˈpɛɫ.ɫə/
Occidental:	nord-occidental /koˈpɛɫ.ɫa/, /koˈpɛ.ɫa/
	valencià /koˈpɛɫ.ɫa/, /koˈpɛ.ɫɛ/

• Rimes: -ɛlla
• Etimologia: Del francès coupelle, de l’antic cospel o coispel ‎(«planxa prima»), diminutiu del llatí cuspis ‎(«punxa»), segle XIII. Doblet de cospell.

Nom

copel·la f. ‎(plural copel·les)

1. Vas per purificar els metalls preciosos com l'or i la plata.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: cupel ^(en)
• Castellà: copela ^(es) f.
• Francès: coupelle ^(fr) f.
• Italià: coppella ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·pel·la (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot