conxorxar-se

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /kuɲ.ʃurˈʃar.sə/
balear /koɲ.ʃoɾˈʃaɾ.sə/, /kuɲ.ʃur.ʃərˈsə/
Occidental:  /koɲ.t͡ʃoɾˈt͡ʃaɾ.se/

Verb[modifica]

conxorxar-se intr., pron.

  1. Fer conxorxa.
    «Els residus dels partits nacionalistes petit burgesos, a l'emigració, impotents per a deturar la Catalunya nova, la Catalunya dels catalans que treballen i lluiten, es conxorxen amb els imperialistes i amb les "dretes de major volum", per a ofegar-la cometent una segona i més baixa traïció.» (Joan Comorera, Contra la guerra imperialista i per l'alliberació social i nacional de Catalunya, 1940)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: em conxorxo, es conxorxa, ens conxorxem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]