convinga

Català

Verb

convinga

1. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb convenir
2. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb convenir
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb convenir

Variants

• [1] convingui, convengui
• [2] convingui, convengui
• [3] convingui, convengui

Miscel·lània

• Síl·labes: con·vin·ga (3)