conversació

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /kum.bər.sə.siˈo/, balear /koɱ.vəɾ.sə.siˈo/, /kuɱ.vər.sə.siˈo/
Occidental: nord-occidental /kom.ber.sa.siˈo/, valencià /koɱ.veɾ.sa.siˈo/, /kom.beɾ.sa.siˈo/

Nom[modifica]

con·ver·sa·ci·ó f. ‎(plural conversacions)

  1. conversa

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Nom[modifica]

conversació f. ‎(plural conversacions)

  1. comportament, conducta
    «Lo dit En Bernat és hom de mala vida, fama e conversació, e gran bagasser.»
    El procés de Sueca: La mala vida en una comunitat rural del trescents, 1381.
    «En lo sant Evangeli de aquest dichmenge, principalment tres coses nos hi són mostrades, per tal que·ns avisem en nostra vida; e són aquestes: la primera, conversació humanal; la segona, retribució divinal; la tercera, disposició infernal. Ara vejam, primerament, en què està conversació mundanal. Yo vos o diré: en haver massa cura dels plaers del cors propri.»
    Sant Vicent Ferrer, Sermons, I, 1410.
  2. tracte
    «Fer separació dels dits christians novells que no cohabiten justats, ans sien dispergits per la ciutat entre los christians de natura, a fi que, per la conversació que faran entre aquells e imitació de nostres vestigis e vida, perden la fineça e sabor judayca.»
    Criptojudaisme: Epistolari de la València medieval, 1413.
  3. conversió
    «El primer punt que fo en la vida de sent Jachme, és la sua conversació virtuosa, car fo convertit a fer bones obres.»
    Sant Vicent Ferrer, Sermons, II, 1410.

Vegeu també[modifica]