contragirar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ˌkɔn.tɾə.ʒiˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /ˌkon.tɾa.d͡ʒiˈɾa/, valencià /ˌkon.tɾa.d͡ʒiˈɾaɾ/

Verb[modifica]

contragirar trans.

  1. Enviar diners mitjançant gir a la persona que els reclamava.

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: con·tra·gi·rar (4)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /kon.tɾa.xiˈɾaɾ/, meridional \koŋ.tɾa.hiˈɾaɾ\
Americà: alt /kon.t͡s(a).xiˈɾaɾ/, baix \koŋ.tɾa.hiˈɾaɾ\, austral /kon.tɾa.xiˈɾaɾ/

Verb[modifica]

contragirar ‎(present contragiro, passat contragiré, futur contragiraré)

  1. contragirar
    Esta facilidad del descuento y las ventajas anejas á él han dado lugar á una maniobra mercantil que en Inglaterra se llama hacer dinero por circulación...Consiste esta operación en el convenio que algunos comerciantes de pocos fondos o de mala fe forman para girar y contragirar letras de cambio, sin tener los que son necesarios para verificar esta operacion.[1]—«Aquesta facilitat del descompte i els avantatges lligat a ell han donat lloc a una maniobra mercantil que a Anglaterra s'anomena fer diners per circulació...Consisteix aquesta operació en un conveni que formen alguns comerciants de pocs fons o de mala fe per girar i contragirar lletres de canvi, sense tenir els que en són necessaris per verificar aquesta operació.»

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: con·tra·gi·rar (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Eusebio María del Valle, Curso de economia politica, 1848, p. 193