contentava

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /kun.tənˈta.βə/, balear /kon.tənˈta.və/, /kun.tənˈta.və/
Occidental: nord-occidental /kon.tenˈta.βa/, valencià /kon.tenˈta.va/, /kon.tenˈta.βa/

Verb[modifica]

con·ten·ta·va

  1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de contentar
  2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de contentar


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

contentava

  1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de contentar
  2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet d'indicatiu de contentar