contentau

Català

Verb

contentau

1. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de contentar.
2. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb contentar.

Variants

• [1] contenteu
• [2] contenteu

Miscel·lània

• Síl·labes: con·ten·tau (3)

Català antic

Verb

contentau

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de contentar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de contentar

Variants

• [1] contentats
• [2] contentats