contentara

Potser volíeu: contentarà

Català

Verb

contentara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb contentar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb contentar.

Variants

• [1] contentessi, contentés, contentàs
• [2] contentessi, contentés, contentàs

Miscel·lània

• Síl·labes: con·ten·ta·ra (4)
• Anagrama: acontentar

Català antic

Verb

contentara

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de contentar
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de contentar

Variants

• [1] contentàs
• [2] contentàs