contenté

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: contente


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

contenté

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de contentar

Variants[modifica]


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

con·ten·té

  1. primera persona del singular (yo) del passat simple del verb contentar