contentàssem

Català

Verb

contentàssem

1. (valencià, balear) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb contentar.

Variants

• contentéssim, contentéssem, contentàssim, contentàrem

Miscel·lània

• Síl·labes: con·ten·tàs·sem (4)

Català antic

Verb

contentàssem

1. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de contentar

Variants

• contentàrem