contentàreu

Potser volíeu: contentareu

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /kun.tənˈta.ɾəw/, balear /kon.tənˈta.ɾəw/, /kun.tənˈta.ɾəw/

Occidental: /kon.tenˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

con·ten·tà·reu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de contentar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb contentar

Variants

• [2] contentéssiu, contentésseu, contentàssiu, contentàsseu

Català medieval

Verb

contentàreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de contentar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de contentar

Variants

• [1] contentàs, contentàrets
• [2] contentàssets, contentàsseu, contentàrets