contentàrem

Potser volíeu: contentarem

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /kun.tənˈta.ɾəm/, balear /kon.tənˈta.ɾəm/, /kun.tənˈta.ɾəm/

Occidental: /kon.tenˈta.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

con·ten·tà·rem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de contentar
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb contentar

Variants

• [2] contentéssim, contentéssem, contentàssim, contentàssem

Català medieval

Verb

contentàrem

1. primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de contentar
2. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de contentar

Variants

• [1] contentam
• [2] contentàssem