constructio

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /kɔnˈstrʊk.tɪ.oː/
• Etimologia: Unió del prefix co- ‎(‘juntament’) i structus, participi passat de struere ‎(‘crear una cosa nova mitjançant la unió de diversos elements’).

Nom

cōnstructiō f. ‎(genitiu cōnstructiōnis)

1. construcció, estructura
2. edifici

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cōnstructiō	cōnstructiōnēs
Vocatiu	cōnstructiō	cōnstructiōnēs
Acusatiu	cōnstructiōnem	cōnstructiōnēs
Genitiu	cōnstructiōnis	cōnstructiōnum
Datiu	cōnstructiōnī	cōnstructiōnibus
Ablatiu	cōnstructiōne	cōnstructiōnibus