conspicu

Català

• Pronúncia:

Oriental: /kunsˈpi.ku/

Occidental: nord-occidental /konsˈpi.ku/, valencià /konsˈpi.ku/, /kunsˈpi.ku/

• Etimologia: Del llatí conspicuus, segle XIX, de cōnspicere ‎(«adonar-se»), de con- ‎(«junt a») i specere ‎(«mirar a»).

Adjectiu

cons·pi·cu m. ‎(femení conspícua, plural masculí conspicus, plural femení conspícues)

1. Que destaca per la seva eminència, que atrau l'atenció.
2. Obvi, fàcil de detectar.

Sinònims

• eminent, notable, il·lustre

Traduccions

Traduccions: conspicu

• Anglès: conspicuous ^(en)

• Castellà: conspicuo ^(es) m.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB