consonantar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.su.nənˈta/
	balear /kon.so.nənˈta/, /kun.su.nənˈta/
Occidental:	nord-occidental /kon.so.nanˈta/
	valencià /kon.so.nanˈtaɾ/, /kon.so.nanˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: consonantà
• Etimologia: De consonant.

Verb

consonantar trans.

1. Rimar els darrers mots d'un vers incloent les consonants.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	consonantar			haver consonantat
Gerundi	consonantant			havent consonantat
Participis	consonantat, consonantada, consonantats, consonantades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	consonanto	consonantes	consonanta	consonantem	consonanteu	consonanten
	consonante						val
	consonanti						sept
	consonant				consonantau		bal, alg
				consonantam			bal
Imperfet	consonantava	consonantaves	consonantava	consonantàvem	consonantàveu	consonantaven
Passat simple	consonantí	consonantares	consonantà	consonantàrem	consonantàreu	consonantaren	v.cent, eiv
Futur	consonantaré	consonantaràs	consonantarà	consonantarem	consonantareu	consonantaran
Condicional	consonantaria	consonantaries	consonantaria	consonantaríem	consonantaríeu	consonantarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	consonanti	consonantis	consonanti	consonantem	consonanteu	consonantin
	consonante	consonantes	consonante			consonanten	occ
Imperfet	consonantés	consonantessis	consonantés	consonantéssim	consonantéssiu	consonantessin
		consonantesses		consonantéssem	consonantésseu	consonantessen
	consonantàs	consonantassis	consonantàs	consonantàssim	consonantàssiu	consonantassin	bal
		consonantasses		consonantàssem	consonantàsseu	consonantassen	nota 1
	consonantara	consonantares	consonantara	consonantàrem	consonantàreu	consonantaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		consonanta	consonanti	consonantem	consonanteu	consonantin
					consonantau		bal, alg
			consonante			consonanten	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... consonantat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... consonantar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... consonantat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... consonantat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... consonantat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... consonantat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... consonantar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... consonantat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... consonantat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... consonantat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					consonantàvets		ant
	consonantavi			consonantàvom	consonantavo
	consonantaia	consonantaies	consonantaia	consonantàiem	consonantàieu	consonantaien	n-occ
Condicional	consonantariva	consonantarives	consonantariva	consonantarívem	consonantaríveu	consonantariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	consonant	consonants	consonant				ant
	consonanto	consonantos	consonanto	consonanteguem	consonantegueu		n-occ
Imperfet	consonantessi		consonantessi				sept, alg
	consonantessa						cent, n-occ
	consonanteguessa	consonanteguesses	consonantegués	consonanteguéssom	consonanteguéssou	consonanteguessen	n-occ

Traduccions

Traduccions

• Anglès: rime ^(en)
• Castellà: consonantar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·so·nan·tar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /kon.so.nanˈtaɾ/, meridional \koŋ.so.naŋˈtaɾ\

Americà: alt /kon.s(o).nanˈtaɾ/, baix \koŋ.so.naŋˈtaɾ\, austral /kon.so.nanˈtaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: De consonante.

Verb

consonantar ‎(present consonanto, passat consonanté, futur consonantaré)

1. consonantar

   «Fué evidente descuido, pues para consonantar con mancilla ha de leerse servilla y suplilla.» (Juan Quirós de los Ríos, Flores de poetas ilustres de España, 1896)

   (afegiu la traducció en català)

2. consonar

   «En tercer término traía un mandato ético; consonantar el ejercicio del arte con una vida limpia y vertical.» (A. Arias Larreta, Fundamentos y fines de la poesía social peruana, 1949)

   (afegiu la traducció en català)

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		consonantar			haber consonantado
Gerundi		consonantando			habiendo consonantado
Participi		consonantado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	consonanto	consonantas consonantás	consonanta	consonantamos	consonantáis	consonantan
	Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet)	consonantaba	consonantabas	consonantaba	consonantábamos	consonantabais	consonantaban
	Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit)	consonanté	consonantaste	consonantó	consonantamos	consonantasteis	consonantaron
	Futuro simple o Futuro (Futur)	consonantaré	consonantarás	consonantará	consonantaremos	consonantaréis	consonantarán
	Condicional simple o Pospretérito (Condicional)	consonantaría	consonantarías	consonantaría	consonantaríamos	consonantaríais	consonantarían
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	he consonantado	has consonantado	ha consonantado	hemos consonantado	habéis consonantado	han consonantado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet)	había consonantado	habías consonantado	había consonantado	habíamos consonantado	habíais consonantado	habían consonantado
	Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior)	hube consonantado	hubiste consonantado	hubo consonantado	hubimos consonantado	hubisteis consonantado	hubieron consonantado
	Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet)	habré consonantado	habrás consonantado	habrá consonantado	habremos consonantado	habréis consonantado	habrán consonantado
	Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet)	habría consonantado	habrías consonantado	habría consonantado	habríamos consonantado	habríais consonantado	habrían consonantado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	consonante	consonantes consonantés	consonante	consonantemos	consonantéis	consonanten
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	consonantara o	consonantaras o	consonantara o	consonantáramos o	consonantarais o	consonantaran o
		consonantase	consonantases	consonantase	consonantásemos	consonantaseis	consonantasen
	Futuro o Antefuturo (Futur)	consonantare	consonantares	consonantare	consonantáremos	consonantareis	consonantaren
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	haya consonantado	hayas consonantado	haya consonantado	hayamos consonantado	hayáis consonantado	hayan consonantado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera consonantado o	hubieras consonantado o	hubiera consonantado o	hubiéramos consonantado o	hubierais consonantado o	hubieran consonantado o
		hubiese consonantado	hubieses consonantado	hubiese consonantado	hubiésemos consonantado	hubieseis consonantado	hubiesen consonantado
	Futuro o Antefuturo (Futur perfet)	hubiere consonantado	hubieres consonantado	hubiere consonantado	hubiéremos consonantado	hubiereis consonantado	hubieren consonantado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			consonanta consonantá	consonante	consonantemos	consonantad	consonanten

Miscel·lània

• Síl·labes: con·so·nan·tar (4)