conserva

Potser volíeu: conservà

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /kunˈser.bə/, balear /konˈseɾ.və/, /kunˈseɾ.və/

Occidental: /konˈseɾ.ba/, /konˈseɾ.va/

• Etimologia: Del verb conservar.
• Anagrames: cavernós, conraves, conversa, esvoranc, roncaves, roscaven

Nom

con·ser·va f. ‎(plural conserves)

1. Aliment preparat per mantenir la comestibilitat envasat hermèticament i evitant l'acció de microorganismes.
2. (nàutica) Unió d'embarcacions per a auxiliar-se i defensar-se.

Traduccions

Aliment preparat

• Anglès: preserve ^(en), conserve ^(en)
• Castellà: conserva ^(es)

• Francès: conserve ^(fr)
• Italià: conserva ^(it)

Verb

con·ser·va

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de conservar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb conservar

Vegeu també

• Conserva a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: septentrional \konˈseɾ.βa\, meridional \koŋˈseɾ.βa\

Americà: alt \k(o)nˈseɾ.βa\, baix \koŋˈseɾ.βa\, austral \konˈseɾ.βa\

Nom

con·ser·va f. ‎(plural conservas)

1. conserva

Italià

• Pronúncia: /konˈsɛr.va/

Nom

con·sèr·va f. ‎(plural conserve)

1. conserva