consellar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.səˈʎa/
	balear /kon.səˈʎa/, /kun.səˈja/
Occidental:	nord-occidental /kon.seˈʎa/
	valencià /kon.seˈʎaɾ/, /kon.seˈʎa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: consellà
• Etimologia: De consell.

Verb

consellar trans., pron. ‎(pronominal consellar-se)

1. (obsolet) Forma alternativa de aconsellar.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	consellar			haver consellat
gerundi	consellant			havent consellat
participi	consellat, consellada, consellats, consellades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	consello	conselles	consella	consellem	conselleu	consellen
	conselle						val
	conselli						sept
	consell				consellau		bal, alg
				consellam			bal
imperfet	consellava	consellaves	consellava	consellàvem	consellàveu	consellaven
passat simple	consellí	consellares	consellà	consellàrem	consellàreu	consellaren
futur	consellaré	consellaràs	consellarà	consellarem	consellareu	consellaran
condicional	consellaria	consellaries	consellaria	consellaríem	consellaríeu	consellarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	conselli	consellis	conselli	consellem	conselleu	consellin
	conselle	conselles	conselle			consellen	occ, bal
imperfet	consellés	consellessis	consellés	conselléssim	conselléssiu	consellessin
		consellesses		conselléssem	consellésseu	consellessen
	consellàs	consellassis	consellàs	consellàssim	consellàssiu	consellassin	bal
		consellasses		consellàssem	consellàsseu	consellassen	val, bal (1)
	consellara	consellares	consellara	consellàrem	consellàreu	consellaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	consella	conselli	consellem	conselleu	consellin
	–				consellau		bal, alg
	–		conselle			consellen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				consellàvom	consellavo		centr, n-occ
	consellavi						sept
	consellaia	consellaies	consellaia	consellàiem	consellàieu	consellaien	n-occ
condicional	consellariva	consellarives	consellariva	consellarívem	consellaríveu	consellariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	consello	consellos	consello	conselleguem	consellegueu		n-occ
imperfet	consellessi		consellessi				sept, alg
	consellessa						centr, n-occ
	conselleguessa	conselleguesses	consellegués	conselleguéssom	conselleguéssou	conselleguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... consellat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... consellar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... consellat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... consellat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... consellat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... consellat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... consellar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... consellat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... consellat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... consellat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: consello, consella, consellem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Miscel·lània

• Síl·labes: con·se·llar (3)
• Anagrama: ancorells

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Gallec

• Pronúncia ^(AFI): /konseˈʎaɾ/
• Etimologia: De consello i el sufix -ar.

Verb

consellar ‎(transitiu, pronominal consellarse, present consello, passat consellei, futur consellarei)

1. forma alternativa de aconsellar, aconsellar

Variants

• (reintegracionisme) conselhar

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre consellar