conillares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.niˈʎa.ɾəs/
	balear /ko.niˈʎa.ɾəs/, /ku.niˈʎa.ɾəs/
Occidental:	/ko.niˈʎa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

conillares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de conillar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb conillar.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·ni·lla·res (4)
• Anagrames: cornailles, cornaïlles, encolliràs, escolliran, esconillar, oscil·laren