conillaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.niˈʎa.ɾən/
	balear /ko.niˈʎa.ɾən/, /ku.niˈʎa.ɾən/
Occidental:	/ko.niˈʎa.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

conillaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de conillar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb conillar.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·ni·lla·ren (4)
• Anagrama: encolliran